Pancarta a la jornada de vaga dels funcionaris

Comunicats de premsa

Un representant polític convoca als mitjans per fer un comunicat de premsa. Llegeix el seu discurs diu que no admet preguntes dels periodistes.

Magnífic.

Si no poden preguntar, què hi fa allà la gent dels mitjans?

El que haurien de fer és fotre el camp, i si volen donar a conèixer la informació que la publiquin al BOE o a la web del departament de torn. No els hi entra al cap que els polítics haurien d’estar al servei de l’opinió pública i no la inversa.

Les cròniques del catacrack – 1

Avui inaugurem aquesta secció, Les Cròniques del Catacrack, degut al convenciment que alguna cosa molt grossa està a punt de passar en aquest país endeutat fins les orelles.

Fa una setmana veiem el president resant als EEUU mentre aquí la borsa s’enfonsava i els sindicats despertaven del seu llarg i subvencionat somni. Semblava que el govern duraria menys que les pregàries del president, però ha passat més d’una setmana i tot està en calma (tensa).

Les televisions avui tenen enviats especials a Grècia i tots plegats insisteixen que no hi ha ni punt de comparació amb Espanya, que aquí no estem en la situació de “default” tècnic d’allà, però altres veus diuen que Grècia no és res al costat de la burrada de deute públic i sobretot privat que s’ha acumulat aquí en els darrers 10 anys.

I per acabar-ho d’animar, tampoc està tan clara la situació d’Europa i EEUU pel que fa a l’economia, semblava que estaven ja sortint de la recessió però potser la crisi es va tancar en fals i hi ha noves bombolles a punt d’explotar.

D’economia no hi entenem un borrall però tot plegat té un tuf de suor fred d’abans d’un tornado. Intentarem explicar dia a dia les sensacions de gent com nosaltres, els que estem preocupadíssims per l’Ibex 35 tot i que no hem comprat una punyetera acció en la nostra vida, els mateixos que patim per l’interès de les hipoteques tot i que  no vam voler o poder enmerdar-nos amb un pis a 40 anys.

Referendum 13D: voto o no voto?

Aquesta és la qüestió: votaria per tocar la pera a “la caverna”, perquè és un esdeveniment inèdit per consciència, per protestar.

No votaria per la utilització que certs partits faran del meu vot. Partits en els que no crec.

Frases fetes dels periodistes- la naturalesa humana

Des de que han esclatat els últims casos de corrupció a Catalunya, tots els articles d’opinió que llegeixo comencen amb una reflexió sobre la naturalesa humana. També al programa Banda Ampla de TV3, el dia que parlaven del cas Millet van plantejar la questió de “vostè que faria si es trobés una cartera plena de diners”.

Què carai té a veure una cosa amb l’altra? Es parla de la naturalesa humana en relació a les bandes de lladres albano-cosovars? I perquè doncs s’intenta relativitzar la gravetat dels robatoris de diners publics per part de polítics i membres de la “societat civil” o sigui burgesos?

Intenten dir-nos que no són tan dolents, que potser nosaltres en el seu lloc hauriem fet el mateix. Potser sí… o potser no. Perquè pel que sembla les classes populars som les úniques en que perdura encara el sentit de la honradesa, pel motiu que sigui, la immensa majoria de treballadors són incapaços de posar la mà a la caixa, mentre els poderosos desenvolupen una mena de sentit de la impunitat. Pobrets però alegrets!

Battlestar Galactica: millor que Lost

Tot i que molt tard, he descobert aquesta maravella de la TV: Battlestar Galactica. Millor que Perdidos, que fins ara creia que era la millor sèrie de la història de la tv.

Mai no havia vist un producte televisiu amb tants registres i contingut, vaig pel principi de la tercera temporada, aquesta sèrie ja m’ha fet dubtar sobre la condició humana, la noció de justícia, les justificacions de polítics i militars. El final de la segona temporada és una al·legoria en tota regla de la guerra de l’Irak i l’Afganistan, que posa en questió les formes i mètodes dels al·liats i l’enemic. Això si, sense dogmes, sense lliçons, amb el dubte com fil argumental.

No desconfieu per culpa del títol: Battlestar Galactica S’HA DE VEURE.

Qui no es distreu és perquè no vol

Els d’Arenys sí que saben divertir-se! Han muntat una consulta popular per no dir referendum que no serveix per res, però han aconseguit sortir a totes les teles i la simpatia de molta gent gràcies a la inestimable col·laboració de la falange. Cada cop que un d’aquests surt al carrer neixen 10 nous independentistes. Per mi que es declari la independència demà mateix, sempre i quan prèviament tanquin a la presó a tota la classe política catalana per inútils i impresentables. Si no és amb aquesta condició prefereixo que ens quedem tal com estem i així poder  continuar queixant-me de Madrid.

Frases fetes dels periodistes – incorporació al treball

Aquesta fa molta ràbia:”Des de la incorporació de les dones al mercat laboral…”.

Les dones estan incorporades al mercat laboral fa molts segles, al camp, a les fàbriques i fent doble jornada perquè a més a més eren les que feien totes les feines de casa i pujaven els nens. La meva besàvia va començar a treballar a la fàbrica als 9 anys. Les úniques que s’han incorporat al treball són les dones de la burgesia, que antigament es dedicaven a tocar el piano i ara són advocades i arquitectes.

Èpica Còsmica

Jo voldria veure un ovni, adoptar l’ET, entrar i sortir de dimensions paral.leles, caure en una illa com a Lost, viure en un futur molt llunyà supertecnificat i viatjar per agujeros de gusano. Escriure la teoria del Tot, anar enrera en el temps, salvar la humanitat en perill, i saber utilitzar la força. I llegir els pensaments, descobrir conspiracions, detectar civilitzacions de fora del sistema solar… I dedicar-me a accelerar partícules subatòmiques al Cern per veure si un petit forat negre es menja l’univers.

Frases fetes dels periodistes – Perpetuar-se en el poder

Aquesta és una de les moltes frases que els periodistes repeteixen sense aturar-se a pensar què estan dient. Chaves i Evo Morales volen reformar les constitucions dels seus països per poder perpertuar-se en el poder.

Això que sona a cop d’estat en realitat vol dir eliminar el límit de dos mandats per poder ser escollits indefinidament, que és el que passa a Espanya. També aquí Zapatero pot perpetuar-se en el poder mentre guanyi les eleccions.